Cal celebrar l’alliberament de València del hiper tirànic poder musulmà en aquest dia de 1238. Van ser les milícies comunals dels consells aragonesos i catalans els qui van portar el pes de la lluita, mentre que el rei Jaume I i els seus nobles es van limitar a lucrar-se amb l’aconseguit.

La historiografia oficial, mentidera, venal i corrompuda, gairebé mai parla de les glorioses milícies comunals de Barcelona, Tortosa, Lleida i altres poblacions menors de Catalunya, i les no menys magnifiques milícies aragoneses, de Terol, Albarrasí, Daroca, Saragossa, Tarassona, etc. Així, es proposa eliminar la presència popular de la història dels territoris sotmesos a la Corona d’Aragó, per reduir els fets en una lamentable narració de reis i batalles.

Jaume I i els seus nobles van maniobrar en l’ombra per enrederir tot el possible el definitiu xoc armat amb el genocida imperialisme musulmà, protegint els criminals reietons islàmics de l’àrea valenciana.

Temíen que l’increment de la força de les milícies dels consells, expressió magnífica del poble català i aragonès en armes, arribés a ser «massa grans» i que, una vegada liquidat el terror de l’Estat musulmà, es giressin contra ells, desencadenant una revolució popular victoriosa, que eliminés la tirania dels reis, bisbes i senyors «cristians».

La història no va succeir d’aquella manera i, finalment, les milícies populars de les diverses assemblees comunals d’Aragó i Catalunya, no es van decidir a tornar les seves armes contra Jaume I i els seus mecenes, una vegada ja derrotat l’Islam. Va ser una gran oportunitat perduda per la revolució, un error immens, amb unes conseqüències que avui patim.

Així i tot, gràcies al règim de doble poder imperant, popular/monàrquic, a l’Aragó i Catalunya, van reproduir en els territoris alliberats el sistema polític i econòmic existent en les seves zones d’origen: Govern per assemblees populars omni sobiranes, economia comunal, eliminació de l’esclavitud i instauració del treball lliure, revolució agrària, dret consuetudinari, poble en armes, abolició del patriarcat i la poligàmia, llibertat civil i reducció radical dels impostos. Així crearen el conegut com a «Regne de València».

Aquest es dotà d’un sistema legal unificat, els Furs valencians, inspirats principalment en les «Consuetudines» de Lleida i les «Costums» de Tortosa, que foren denominats així des de 1252. Encara que la seua promulgació oficial en les corts es retardar fins a l’any 1261.

Ara, els feixistes d’esquerra pretenen reivindicar la sagnant tirania de l’Estat Islàmic valencià.

Es proposen entregar el País Valencià a l’Islam, negant la validesa i legitimitat al gran acte alliberador de 1238. Això ho està fent ERC i la CUP a Catalunya, i Compromís al País Valencià. Manifesten amb allò que són traïdors al seu poble i enemics de la llengua comuna a tots els Països Catalans, el català.

Si això arribés a succeir, caldria fer el mateix que en 1238, desallotjar l’Islam, derrotar-lo. Perquè l’Islam és el feixisme del segle XXI, tant com el feixisme secular. Per això, la islamització d’Europa, volguda pels caps de la Unió Europea, és la seua feixització.

Hem d’estar molt agraïts als nostres avantpassats perquè ens van deslliurar de l’Islam.

El moviment per la revolució integral (RI) es proposa realitzar una revolució antifeixista, per tant, antiislàmica, així com antiestatal i anticapitalista. Lliurarem units els territoris de llengua i cultura catalana en una entitat polític-jurídica nova, els Països Catalans, aquests recuperaran íntegrament la seua sobirania i llibertats en un règim de democràcia directa, economia comunal i drets consuetudinaris, amb el català com a llengua popular i governativa.