El tancament del mitjà de comunicació propietat de la Generalitat Valenciana RTVV amb la seua branca televisiva Canal9 és un fet que ha encès la flama de la valencianitat com res ho havia fet fins aleshores. Un poble acostumat als escàndols que havia respòs quasi sempre amb una resposta parsimoniosa, fregant el fatalisme, potser degut a la seua complicitat; o tot el contrari desencantada pel que hi ha. El cas és que no es sap perquè este esdeveniment ha suposat la superació d’un llindar de descontent, desencadenant tot tipus de reaccions provinents de totes les vessants d’una societat que fins a la data romania callada expectant. Ha evidenciat, al mateix temps, un buit pel que respecta el que uneix als valencians, ja que la relació d’identificació de la cultura valenciana amb les institucions, havia propiciat una similitud tal que es mimetitzava amb la pròpia cultura, moltes vegades financiant-la i altres tantes substituint-la.
